El geni que portem dins

L’especialista en coaching Carmen Yates explica com aconseguir un propòsit per a poder viure plenament

Ferran Tuñón / Barcelona

“Han apagado los teléfonos móbiles?”. Amb aquesta pregunta -que sembla estar tant de moda últimament!-, Carmen Yates, empresària i especialista en coaching, ha començat la seva conferència Coaching: aprende a vivir, vive con un propósito a la Sala Ámbito Cultural d’El Corte Inglés de Portal de l’Àngel (Barcelona). La sala no és molt gran i l’aire condicionat sembla no donar l’abast, ja que la planta que té just a sota es mou -indicant que l’aparell funciona i està engegat- però no arriba allà on estan asseguts els assistents a l’acte. Per tant, fa una calor considerable i més si tenim en compte que avui, dimecres 16 de gener, fa fred al carrer i la gent s’ha abrigat. En començar la conferència hi ha una trentena de persones, però al final n’hi conto, aproximadament, unes quaranta. La majoria són de mitja edat, alguns d’avançada, però cada vegada és més difícil aventurar-se a concretar amb això dels anys que es tenen. Ho dic per la conferenciant, la senyora Yates, que ha vingut ben arreglada i maquillada fins a les celles per aparentar l’edat que deuria tenir a la fotografia del cartell de presentació de la seva conferència.

Després de preguntar si havíem desconnectat el mòbil -més d’un assistent ha respòs aquesta pregunta clarament retòrica- s’ha excusat per fer la conferència dreta (voldrà mostrar el seu vestidet, potser?) i ha començat el discurs. Ho ha fet calmada, amb una veu clara i concisa, tot i que la mà esquerra -que no parava quieta- semblava voler desmentir el to de veu. Segons Yates, “todos somos genios en potencia” i naixem amb un propòsit per a realitzar, i finalitza aquesta idea dient que “debemos permitirnos soñar”. Penso que potser, si em frego la panxa amb energia -alguna vegada ho he somiat-, sortirà de dins meu aquest geni del que parla Yates, però, abans que em decideixi a fer-ho, explica que el somni no es farà per art de màgia -quina llàstima!-. Yates ens fa veure la importància que tenen els somnis i com és de necessari intentar realitzar-los. Per facilitar la comprensió als qui l’escoltàvem, la coach ha volgut evocar el passat explicant que els nois i noies gregues de l’antiguitat jugaven observats pels seus avis, que vigilaven en quins jocs tenien més traça. Podria sembla una tonteria però pels coach, és a dir, els professionals del coaching (entrenament de persones) no ho és. Per a fer realitat els nostres somnis cal dur a terme unes tasques entre les quals destaca recordar a què jugàvem de petits, què ens agradava més i vincular això amb el que fem amb les nostres vides. És a dir, que els avis grecs -segurament savis- pretenien descobrir la vocació dels seus néts observant en què tenien talent a l’hora de jugar.

Per acabar ha parlat sobre el doble sentit de les coses i de les persones, dels aspectes positius i negatius de tot, dient que de tot allò negatiu se’n pot treure una part positiva. Ha permès també, un cop acabada la conferència, que se li fessin preguntes, i aquí és on ha quedat clar que això del coaching és com una secta: qui s’ho creu afirma que sí amb el cap, i qui no, riu i se’n va a dormir. Potser així somia que troba el seu geni, que és ric, i que viu plenament, feliç.